the long road north

/Cult of Luna de Riccardo Cabbia/Les onades grises i blaves del mar del nord es trenquen poderosament sobre les roques escandinaves, sota la mirada atenta dels bedolls mil·lenaris, espectadors no pagants del batec ancestral del fred nord. Cult of luna no són un projecte musical, són l'atmosfera de color gel i la vibració de les fulles d'hivern quan...

continua llegint

stand by me

/Stand by me/Stephen King és un entre un milió. Té el gran problema de ser considerat un escriptor de terror. Un mestre que evoca la por, els dimonis, el costat fosc. I és cert. No dubtis d'això. La vergonya és que, i només es la meva opinió, la gent tendeix a no entendre la seva habilitat escrivint històries on, per exemple, l'aventura d'un adolescent...

continua llegint

pudor de sofre

/Inflamable/ M’encantaria poder entendre amb quin mecanisme retorçat funciona el meu cervell. Més detalladament, la part d’aquest últim destinada a la memoria. El meu disc dur. És cusiós a més a més que tot els records que suren a la superficie són d’aquells que m’hauria agradat deixar anclats al fons marin. Sense cap mena de dubte, escollir...

continua llegint

cp1919

/Les pulsacions de CP1919/ Un púlsar, per definició, és “un estel de neutrons que emet radiacions periòdiques. Aquests sistemes posseeixen un intens camp magnètic que indueix l'emissió d'aquests impulsos de radiació electromagnètica a intervals regulars relacionats amb el període de rotació de l'objecte espacial.” El primer pulsar va ser...

continua llegint

dolor

/Worn out de Vincent Van Gogh/ Per intentar no fer mal a ningú, m’he destrossat a mi mateix.&nbs...

continua llegint

el ratolí volador

/El ratolí volador de Riccardo Cabbia/ La metropolitana s’apropa a l’estació. Frena. Comprovo que estic a punt de baixar a la fermata correcta. Sempre. Deformació pròpia d’un usuari que es mou principalment a peu. Apreto el botó, la porta s’obre. Baixo amb la senyal acústica. La meva sortida és cap a dreta. M’encamino. La mà buscant àvidament...

continua llegint

london calling

/Arribant a Londres de Riccardo Cabbia/ Tornem a Londres.Londres amic meu. El caos controlat. On el vol dels eixams de mosques s’aplica al ser humà.Centenars de milers de persones que es desplacen de Covent Garden a Chinatown seguint trajectòries incalculables que toquen però no es toquen, tangent a l'esfera dels àtoms que es mouen entre les...

continua llegint

n o v a

/Monk by the sea de Caspar David Friedrich/ Estimada. Estimat. L'any es tanca. Per Fi. [s. XII; del ll. fīnis 'fi, acabament; límit']1 f 1 Punt darrer d'una cosa en l'espai o en el temps, lloc o moment precís després del qual ja no continua. -Mort o estat darrer a què arriba algú en la seva existència. No amago que el meu objectiu és començar...

continua llegint

flàccida existència cruixent futur

/Esmalt de Riccardo Cabbia/ L’edifici. Una capsa de pedra i columnes de ferro. Claus com punys sortint del sostre. Fosc. Focs de llum circular. Actors, fills del drama, noies, dones, sang. Línies de paraules que m’agradaria haver escrit. A vagades el buit en aquell petit espai entre els intestins i l’estómac.  La dona ajaguda al mig de...

continua llegint

i no vam existir mai més

/The struggle for existence de George Bouverie Goddard/ Diu que va ser coincidència. Que conversar va ser impossible, una qüestió de logística i so més que de falta de ganes i interès. Em vaig quedar atonit. Una qüestió de que? Tothom desenvolupa ventoses a les puntes dels dits per pujar als miralls i amagar-se darrere reflexos foscos. La logística...

continua llegint

xarop de regalèssia

Em passaria hores escoltant-te. Encara que només m’expliquessis quantes vegades al dia et pentines els cabells. Et miro deixant entrepans a les taules mig buides i netejant les que no tenen més desesperats de la nit asseguts. I només penso en parlar amb tu. I les paraules perdrien el significat. Serien només sons sortint de la teva boca. L’observo...

continua llegint

gairabé a les fosques

/La pau del Pi de Riccardo Cabbia/ He tornat a veure el James. Encara que només dins d’un somni, he pogut copsar l’espiritualitat latent d’aquesta persona que, en dues setmanes, va ser capaç de transmetre’m una idea de pau desconeguda fins a aquell moment. Va ser aquí, a Barcelona, dins d’un carreró fosc amb les parets de pedra grisa irradiant...

continua llegint

no és res

/Catastrophic Ignorance de Darren Coates/ I segueixo aixecant-me hores abans que soni l’alarma del mòbil. M’aixeco i estic cansat. Però no puc tornar a dormir. Em sento un buit a l’estomac tan gran que voldria plorar, però no em queden llàgrimes darrere els ulls. Tampoc em queden més solucions. Estic intentant aprendre a viure amb aquesta boca...

continua llegint

el ronyó de la Cèlia

He conegut la Cèlia.Ens hem asseguts a la taula de la cuina, amb les mans sobre la tovalla de plàstic colorada, amb l’esquena al menjador. La Cèlia toca l’acordió. També el contrabaix. Te la seva edat, que no recordo. Recordo però que mirant-la és possible copsar la paciència d’una persona molt més gran.Va arribar lentament, silenciosament,...

continua llegint

llacs d'il·lusió

/Cold water de Tina Mammoser/ Ahir vaig tornar a caminar al mig de les oliveres, resseguint la sotil línia de guix, mirant un paisatge llunyà reflectint-se sobre llacs d’il·lusió que tothom tenim a dins. Perquè tothom, qui més qui menys, som la Celia Steimer. Hope  by Celia Steimer Hope, her mind is a graveyard, her heart is an...

continua llegint

l'arbre enverinat

/Hecate de William Blake/ William Blake, estimat William Blake. Sembla que en una altra vida hem parlat d'intimitat i temors. Compareixeis quan menys m'ho espero. I tornes a descansar dins d'una petxina a les ombres dels records. A poison Tree I was angry with my friend: I told my wrath, my wrath did end. I was angry with my foe: I...

continua llegint

unes pigues magnifiques

/Freckles de Brock Elbank/ Les vagades que em recordo d’allò que he somiat la nit anterior són poques, però no em deixen mai indiferent.La possibilitats de no poder gravar els meus somnis, això si, representa una gran decepció.  Em trobo situat a l’habitació d’una amiga, fidel esposa d’un amic i mare de dos filles, parlant amb ella de...

continua llegint

sentir-te, sentir-me

/Nantucket dark blue ocean de Tim Ohliger/ Et sento d'alguna manera. Em crides. Dormo al teu llit. Poso el cap i la boca on les posaves tu. Tinc tota la pell del cos descansant sobre el llit on vas passar hores dormint i somiant. Bec de les teves tasses. em porto a la boca tenedors que van passar per la teva. Penso i no puc evitar de fer-ho....

continua llegint

maleïts paràsits, maleïts sigueu

El famós dissenyador italià va entrar amb superioritat dins del seu local, ignorant clients i cambrers, i anant directe cap a un racó de la sala que es considerava el seu tro. Des d’aquell punt podia veure a tothom, aconseguint però quedar-se mig amagat dins una penombra totalment artificial. Portava dos gosses amb ells. Un labrador color crema...

continua llegint

bucle

/Falling Man de Dan Winters/ Constantment, any rere any, el mateix somni torna a reaparèixer a la meva vida. Estic a dalt d’un terrat. Amb vertígens. Miro cap a baix, uns quants metres de buit. No vull tirar-me. Però ho faig igualment. Caic. Tinc por. No recordo el moment de l’impacte. Però em torno a aixecar, sense cap dany físic que es pugui...

continua llegint

la cançó d'en Quint

“Farewell and Adieu” cantava Robert Shaw in Jaws, substituint amb “Boston” la paraula “England”. És una tradicional cançó de mariners anglesos, una cançó rítmica cantada mentre es fan tasques rutinàries a bord del vaixell. Probablement també es cantava quan s’aixecava l'àncora, per tant era utilitzada com a to de sortida. Farewell and adieu...

continua llegint